Thérèse B.

Sempre que alguna cosa m'impacta, ve a parar aquí al bloc. Per a intentar explicar el perquè m'ha sacsejat, per recordar-ho d'aquí a un temps, quan ho llegeixi...Aquesta pel·lícula crea una atmosfera inquietant i tenebrosa que fa posar els pèls de punta...m'ha encantat. Ambientada als feliços anys 20 a França, 'Thérèse D.' és un còctel d'escenaris i trets estilístics típicament francesos... unes vistes bucòliques de la zona de Burdeus i un retrat ombrívol de l'interior de la mansió burgesa on transcorre l'existència de l'anti-heroïna Thérèse, una rica terratinent que se submergeix en un pou d'aflicció davant la impossibilitat d'aconseguir la seva realització personal. Impressionant transformació actoral de Tatou, que deixa enrere la seva condició d'icona romàntica del cinema europeu més naïf per a interpretar a una turmentada víctima de la repressió social en la França dels anys 20. Té una presentació impressionant, tot un retrat íntim profund i dolorós d'una dona valenta i lluitadora, que no vol morir com una estàtua dissecada, i una minyona submisa, doncs poca cosa més eren les dones en aquella època en l'Europa provinciana. Retrat valent d'una dona avorrida que decideix deixar d'estar-ho i passar a l'activitat en busca de la seva pròpia veu, encara que per això s'hagi de desempallegar de qui li impedeix ser una persona lliure. Totalment recomanable!!!erés por el personaje y su vida va apagándose, muriéndose poco a poco hasta llegado un punto en que, únicamente se mantiene gracias a un fino hilo, muy tenue y superficial que te obliga a visionar un final ya predecible y que no enriquece tanto como la espera de su llegada. Una intensa novela narrativa poco satisfactoria al exhibirse en imágenes; la pérdida de material, de contenido cualitativo, de calidad al hacer el camino de transición, al efectuar dicho trasvase -y a pesar de todas las buenas intenciones de los participantes cuyas aptitudes se respetan- es clara y evidente. Aspiraciones destruidas de forma lenta y pausada, sin apenas consciencia de ello, sólo emociones tan desanimadas como el propio personaje. Adaptación de la novela de François Mauriac (publicada en 1927), que ya fue llevada a la pantalla por George Franju en 1962, ahora perpetrada por el también francés Claude Miller ('La mejor manera de andar'), y protagonizada por la actriz Audrey Tautou (Amelie') en el papel de la heroina protagonista, Thérèse Desqueyroux. La película gira en torno a una joven a la que obligan a casarse con un hombre al que no ama, Beranrd (Gilles Lellouche, 'Pequeñas mentiras sin importancia'), como medio para establecer nuevas alianzas entre las más ricas familias de la región de Landas, en Francia. Sin embargo, Thérèse no se conformará con esta situación, que le ha hecho profundamente infeliz, y hará todo lo que pueda para intentar vivir libre, sin ataduras, aunque para ello tenga que enfrentarse con los convencionalismos de la época y asesinar y matar a su marido. Será ella misma quien nos cuente su terrible historia, a modo de confesión, de relato intimsta y desolado