dilluns, 17 de juny del 2013

I més...


 Les meves petites joies no són d'or ni plata, ni brillants ni pedres precioses. Són fetes de somnis, paraules, frases, sentiments


"Em miro el cos nu al mirall de la cambra de bany. El meu flotador de carn s'ha desinflat, les cuixes semblen més primes. Tinc un cos en trànsit entre dos pesos. Un cos bla. Però malgrat tot, el trobo bonic. Commovedor. Anuncia una eclosió. Una fragilitat nova.
Em dic que si fos molt rica, el trobaria lleig. Ho voldria refer tot. Augment de pits. Liposucció. Abdominoplastia. Plàstia braquial. I potser una lleurega blefaroplàstia.
Ser rica és veure tot elque és lleig, ja que tens l'arrogància de pensar que pots canviar les coses. Que només cal pagar.
Però no sóc rica. Només tinc un xec de divuit milions cinc-cents quaranta-set mil tres-cents un euros i vint-i-vuit cèntims, plegat en vuit i amagat al fons d'una sabata. Només tinc la temptació. Una altra vida possible. Una casa nova, un televisor nou. Tot de coses noves. Però res de diferent"