I què incrèduls que arribem a ser a vegades, jijijiji
"Dins el ventre d'una dona embarassada hi havien dos bonics fetus. Un li pregunta a l'altre: - Tu creus en la vida després del part? - Clar que si! Alguna cosa ha d'existir després del part. Potser som aquí perquè ens hem de preparar pel que serem més tard... - Tonteries!!!! No hi ha vida després del part. Com seria aquesta vida? - No ho sé, però segurament... hi haurà més llum que aquí. Potser caminarem amb els nostres propis peus i ens alimentarem per la boca...
- Això que dius és totalment absurd! Caminar és impossible. I menjar per la boca? Això és ridícul!! El cordó umbilical és per on ens alimentem. Jo et dic una cosa: la vida després del part està exclosa totalment...El cordó umbilical és massa curt... - Doncs jo crec que hi ha d'haver alguna cosa! I potser és totalment diferent al que estem acostumats a tenir aquí. - Però mai ningú ha tornat del més enllà, després del part!! El part és el final de la vida. I al cap i a la fi, la vida no és més que una angoixant existència en la foscor que no porta enlloc. - Bé, jo no sé exactament com serà després del part, però segur que veurem a la mare i ella ens cuidarà. - Mare??? Tu creus en la mare?? I on creus que és ara?? - On? Doncs ara mateix és al nostre voltant. En ella i a través d'ella és com vivim. Sense ella tot aquest món no existiria. - Doncs jo no m'ho crec, perquè no l'he vist mai, a la mare, per tant, és lògic que no existeixi... - Bé, però a vegades quan estem en silenci, la sentim com si cantés o sentim com si intentés acaronar el nostre món... Saps? Jo penso que hi ha una vida real que ens espera i que ara només ens estem preparant per a ella..."
