"Cada mes paga religiosament (més com a acte de contrició que de fe) la seva hipoteca de Bankia. Aquesta que no va contraure tan alegrement com alguns s'entesten a recriminar-li, sinó més aviat empès per un mercat de lloguer pels núvols i la constant sensació de ser el “primo” nacional. Ara, aquesta hipoteca s'ha convertit en el monstre “come-cocos” de la família. Amb el seu sou minvat i el d'ella dinamitat, el pagament de cada mes porta el nom de totes les renúncies. Ara llegeix al diari que el seu banc serà rescatat amb diners públics. És a dir, amb els seus. També topa amb aquestes xifres estratosfèriques que el seu cervell tracta de no processar. Digerir que Rodrigo Rato té dret a una indemnització d'1,2 milions d'euros per no haver aconseguit complir amb la seva comesa o que el nou president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, cobra una pensió anual del BBVA de més de 3 milions d'euros podria resultar molt perillós per a la seva salut mental. Fins i tot podria arribar a provocar-li un atac d'alienació i convertir-lo en un perill per a aquesta pau social que entre tots hem de preservar. Així que gira full, repassa de nou els comptes (la revisió del cotxe millor deixar-ho per al mes que ve) i repeteix el seu mantra: He de portar-me bé. Ser obedient. Penedir-me dels pecats comesos. Complir la penitència. I, per descomptat, no pertorbar la pau dels senyors banquers."
Emma Riverola, el Periódico de Catalunya
