diumenge, 30 de desembre del 2012

Avui m'ha agradat...


"Si em poso a pensar en tot el que aquest any m'ha donat, el balanç em surt positiu sens dubte, perquè hi ha hagut de tot, bo i dolent i de les dues coses he après, i al final he acabat fent el que he volgut en cada moment amb les seves corresponents conseqüències en ambdós casos. Segurament a tot@s ens han enganyat, odiat, envejat, o ens han fet mal, però també ens han estimat, i ens han alegrat els dies i l'ànima, ens han comprès i fet costat, doncs a mi m'ha passat una mica de tot i com que en una criba el que més pesa sempre es queda sobre, per a mi tot el que més pesa és totes les coses bones que he rebut, donat i après, i és amb el que em quedo, us desitjo una feliç vida que és el millor que et poden desitjar, Carpe Diem ♥"

(Alimenta tu alma de amor y tus miedos morirán de hambre)


divendres, 28 de desembre del 2012

Avui m'ha agradat...

I què incrèduls que arribem a ser a vegades, jijijiji

"Dins el ventre d'una dona embarassada hi havien dos bonics fetus. Un li pregunta a l'altre: - Tu creus en la vida després del part? - Clar que si! Alguna cosa ha d'existir després del part. Potser som aquí perquè ens hem de preparar pel que serem més tard... - Tonteries!!!! No hi ha vida després del part. Com seria aquesta vida? - No ho sé, però segurament... hi haurà més llum que aquí. Potser caminarem amb els nostres propis peus i ens alimentarem per la boca... - Això que dius és totalment absurd! Caminar és impossible. I menjar per la boca? Això és ridícul!! El cordó umbilical és per on ens alimentem. Jo et dic una cosa: la vida després del part està exclosa totalment...El cordó umbilical és massa curt... - Doncs jo crec que hi ha d'haver alguna cosa! I potser és totalment diferent al que estem acostumats a tenir aquí. - Però mai ningú ha tornat del més enllà, després del part!! El part és el final de la vida. I al cap i a la fi, la vida no és més que una angoixant existència en la foscor que no porta enlloc. - Bé, jo no sé exactament com serà després del part, però segur que veurem a la mare i ella ens cuidarà. - Mare??? Tu creus en la mare?? I on creus que és ara?? - On? Doncs ara mateix és al nostre voltant. En ella i a través d'ella és com vivim. Sense ella tot aquest món no existiria. - Doncs jo no m'ho crec, perquè no l'he vist mai, a la mare, per tant, és lògic que no existeixi... - Bé, però a vegades quan estem en silenci, la sentim com si cantés o sentim com si intentés acaronar el nostre món... Saps? Jo penso que hi ha una vida real que ens espera i que ara només ens estem preparant per a ella..."


dimarts, 11 de desembre del 2012

Fin

La tensió, la inquietud que aconsegueix crear David Monteagudo (escriptor vilafranquí per cert) amb la seva novel·la Fin, es transmet també a la pel·lícula del mateix nom basada en la seva obra, i molt fidel a l'original escrit. Una pel·lícula silenciosa. Em va impactar molt el silenci. Acostumats a viure en un món de soroll, hi ha moltes escenes en les que el silenci és tan total que... sentia els soroll dels budells de la meva companya de seient!!!

Barreja de terror, intriga, tensió, històries de misteris i misèries per descobrir... Obra per a veure, gaudir... i pensar-la després... encara ho estic fent!!





La vida de Pi

Feia temps que el cinema no em seduïa com avui. Una pel·lícula preciosa, per la història, com un conte oriental... Pels fets que se'deriven i pel sentit que agafa tot. Per la bellíssima fotografia, pels actors, els protagonistes, els secundaris... per l'ambientació, per la música. Per a mi una obra mestra per no perdre's en aquests temps de mediocritat...pura poesia.












dissabte, 1 de desembre del 2012

El cos de Bombers...

...Com està el cos mare meva!!!!......................................











Són moltes les fans dels Bombers que cada dia gaudim de les vistes d'aquestes fantàstiques fotos, però després de votar podem dir que tot i que totes són espectaculars......


...the winner is................!!!!!!!!




dimarts, 27 de novembre del 2012

Moments d'altres vides...

...que he viscut mentre llegia.

En l'últim any m'han fet companyia mentre anava fent camí.

Tots i cadascun d'aquests llibres són una obra única i diferent de l'altra, i totes les recomanaria a qui li agradi llegir, créixer com a persona emocionant-se i sentint coses amb la literatura... viure altres vides a través de la seva.





divendres, 23 de novembre del 2012

Avui m'ha agradat...

"El viatge no s'acaba mai. Només els viatgers s'acaben. I fins i tot ells poden perdurar en forma de memòria, de record, de relat. Quan el viatger s'ha assegut a la sorra de la platja i ha dit: “No hi ha res més a veure”, sabia que no era així. El final d'un viatge no és més que el començament d'un altre. S'ha de veure el que no s'ha vist, veure una altra vegada el que ja es va veure, veure a la primavera el que s'havia vist a l'estiu, veure de dia el que es va veure de nit, amb sol el lloc on l'altra vegada plovia, veure el camp de blat tendre, el fruit granat, la pedra que ha canviat de lloc, l'ombra que no hi era."

(José Saramago)





diumenge, 18 de novembre del 2012

Nit d'emocions acolorides...

El "COLMO" del glamour: Entrar en una sala amb uns taconazos i que t'esperi el Bolas amb una copa de xampany francès servida en safata de plata al final d'una red carpet...


 ... I que la copa sigui tan fashion i chill out com aquesta...

 Tota la nit va ser plena de color i somriures...





 Les celebrities en les festes tenen photo-call per lluïr-se...nosaltres també en volíem: Fàcil, ens el fem i ja està!!






 Mai podem estar quietes i sortir totes bé, som un nervi


 Les llums discotequeres d'Amnesia donen de si... Són genials per donar ambient i color a qualsevol festa 



Una nit preciosa i divertida!! Molts felicitats Nani, et desitjo que en facis moltíssims més i puguem celebrar-ho junts, com ahir.


dijous, 15 de novembre del 2012

REC.06 Experimental Store

"Rec.06 Experimental Stores ja ha començat. Un dijous fantàstic, amb moltes oportunitats i gent de bon humor disposats a aprofitar-ho i passar-s’ho bé. Un dia genial!!!" 

Així comença a parlar del REC la seva pàgina web, la veritat és que ha estat una tarda intensa i divertida..!

Desigual, Custo Barcelona, Chevignon, Marithé & François Girbaud, Fornarina, Antoni Miró, David Valls, TCN, Skunkfunk, Tsunami, Pepe jeans, Levi's... botigues súper fashion amb pistes de ball, Dj's professionals, còctels de cava i caves de disseny mentre fas les compres... hem passat una tarda diferent i sobretot molt trendy, com diuen araaaa!!!! Totalment recomanat. Fins dissabte a la nit a Igualada.

Les meves compres!!!!:

 Espectacular pantaló (baggy? Jodhpur? mai sé com es diuen... per cert, i quina diferència hi ha entre ells?..), de DESIGUAL by LACROIX... amb un "look total black" queden genials.


 Bolso súper cool de CUSTO BARCELONA, bossa gran per posar-hi de tot!!! També queda genial amb el pantaló... i és rosa Barbie


 Top de seda també de CUSTO BARCELONA, queda genial amb pantaló de cuir negre com el que portava avui...!!


Dessuadora TSUNAMI, ben cenyida per anar a córrer com a mi m'agrada, amb un estampat xulíssim d'ocells transparents... una virgueriaaaa!!!

dilluns, 12 de novembre del 2012

Ahir em va agradar...

... el tè que ens han fet els monjos, tè verd amb llet, canyella i cardamomo... boníssim!!!!!!!!!!!!!!!

He de provar la llet amb les espècies....


diumenge, 11 de novembre del 2012

Avui he après...



"Ningú és responsable de la teva la felicitat ni del teu sofriment. Hem de ser conscients i començar a aprendre que totes les coses que ens passen les hem provocat d’una manera o altre, i per tant hem de començar també a deixar de culpabilitzar a la resta de la humanitat de totes les nostres desgràcies."

"Hi ha dues maneres de pensar en els altres. Pensar-hi per a perjudicar-los, per enveges, per fer mal, per intentar beneficiar-nos-en, i pensar-hi per ajudar-los, per generositat. Aquesta surt de les persones que estan bé amb elles mateixes i per tant generen positivitat."

"Les tres coses més negatives i terribles segons els budistes:
La ignorància. Fer mal per ignorància no ens eximeix de la culpa, hem de ser conscients dels nostres actes i de les seves conseqüències.
L’afecció (apego en castellà) a les coses materials. De fet no ens emportarem res material després de la nostra mort, només la riquesa interior que haguem cultivat.
El despreci. Per les coses o per les persones o per les situacions que no entenem, o no ens agraden.
A més, totes aquestes coses generen només negativitat i malestar.

En l’altre extrem, la qualitat essencial és la generositat. És la més important, perque, dins d’ella, i sobretot a través d’ella, s’hi engloben totes les altres."

Avui hem estat al Palau Novella, que és un palauet construït al segle 19 acabat al 1890 on avui en dia hi ha el Monestir budista del Garraf. Només arribar-hi t’envaeix una sensació de pau, el primer que et trobes a part de la casa al davant mateix d’aquesta és l’estupa presidint el centre de la gran plaça que l’envolta.

El Palau Novella


Una estupa és un centre d’influències bones, d’energies positives, per la qua cosa sempre es té molt en compte el lloc on es col·loca. Si fas tres voltes en el sentit del rellotge a l’estupa mentre fas voltar les pregàries totes les energies positives vindran més fácilment a tu i marxaran els obstacles de les nostres vides.

 Fent les tres voltes a l'estupa


Cadascú de nosaltres hauríem de dedicar una part del dia a meditar què som, què volem ser, i cap a on anem. Ara hi som a temps perquè tenim una vida per a viure, cada dia és un nou dia per a començar a ser millor persona, intentar treure les coses negatives de la nostra vida, fer-les fora, i posar-ne cada dia de positives. Fer fora nostre els sentiments de por, d’enveja, d’egoïsme, d’orgull i de malícia, de ràbia i de gelosia, que no ens porten enlloc, només ens fan sentir malament. Intentar a través de la relaxació, la meditació sobre tots aquests fets i la il·lusió per la vida,(que hem de ser conscients que tenim la sort de tenir com a éssers humans, doncs som el màxim nivell al que podem aspirar, perquè disposem de capacitat de raonament, de voluntat, a diferència dels altres éssers) i  fer créixer una mica cada dia els altres sentiments, de la generositat i de la pau, de l’amor i de la comprensió. Ja veurem com de seguida atraiem també les coses positives a la nostra vida.

Aquesta ha estat la lliçó de vida apresa avui de la mà d'un monjo budista al Monestir del Garraf, que ens ha ensenyat, a mi i al munt de gent que allà hi havia, que no tot està perdut... <3

dijous, 8 de novembre del 2012

Cursa Solidària del Cava

El passat dia 21 d'octubre vam assistir a la IV Cursa Solidària País del Cava. Amenaçava pluja però al final va aguantar tot el matí. Vaig anar fent sense presses, és un recorregut que per conegut i estimat m'encanta fer, a peu, caminant, corrent, com sigui, però sense agobis ni presses, i sobretot admirant el paisatge i gaudint de la  llibertat que se sent podent trepitjar la carretera tan deserta i silenciosa, per un dia...