Crec que era l’any 78, potser el 77 no ho recordo bé. El que sé segur és que era hivern. Quan anaven cap a Barcelona van tenir un accident de cotxe, una corva tancada agafada potser a massa velocitat, anaven el pare, la mare, l’àvia, l’Anna (14), la Gemma (13) i l’Enric (4). La mare va morir a l’acte, i el nen, en braços de la Gemma, que el va treure del cotxe i no va poder fer res per ell.
Això va ser un diumenge a la tarda, al tornar a casa després del cap de setmana. Quan es van recuperar de les ferides, van tornar el cap de setmana, havien passat potser tres setmanes, era un divendres. Sempre recordaré, sempre, que la Judit i jo vam anar a esperar-los a casa seva, a Sant Quintí, doncs volien tornar quan abans millor per enfrontar-se a la realitat tan dura que estaven vivint aquells dies, i que tant de temps seria present a les seves vides. I nosaltres hi volíem ser.
Van venir el pare, i les dues filles, i els esperàvem a la porta. Ens vam abraçar i vam entrar tots a la casa sense dir res, i van voler pujar a l’habitació que compartien els tres nens, nosaltres dues els vam seguir. Recordo que hi havia una llitera i un llit individual, i uns prestatges tots plens de joguines. L’Anna va agafar el joc d’aigua de l’Enric, tantes vegades l’havia vist jo a ell jugant amb allò!!!! Era la moda del moment…
Mai de la vida oblidaré la mirada perduda de l’Anna mentre premia els botons del joc i les anelles petites s’anaven movent, amunt i avall en moviments lents i tranquils…la Gemma era dreta mirant-nos, i el pare era recolzat a la porta, ningú gosava dir res…però la Judit i jo els vam acompanyar, tota la tarda.
