Aperitiu nadalenc...

Ara que s'acosten les festes que tant ens agradennnnnn, aixxxxxxx les compres sense fi, els arbres de nadal, els tions, els bons desitjos i les llumetes, les nadales dins del supermercat, torrons, gent que tot el dia està desitjant bon nadal...i els dinars familiars tan esperats per tots...!!!!!  aqui teniu uns aperitius per quedar de puta mare, gentilesa del meu amic Tito Roselló...

Feliç any 2012, espero que hagueu après dels moments difícils, per a viure més intensament els moments més fàcils, més agradables, i saber que aquests són els que hem de lluitar per viure, per tenir. Els altres vénen sols.. 

Absolutament exquisit...

Les diferents edicions del vodka Absolut, que és el més fashion i més desitjat entre el món dels adictes al vodka amb taronja quan sortim de copes... Aquí està la recopilació dels meus anuncis preferits...

Nit de cava, i Absolut...records d'estiu que m'han vingut al cap, i que mai oblidaré!! ... :-)

QUÉ EDAD TENGO


Qué importa eso!
Tengo la edad que quiero y siento!
La edad en que puedo: Gritar sin miedo lo que pienso...!!


Hacer lo que deseo, sin miedo al fracaso, o lo desconocido. ..
Pues tengo la experiencia de los años vividos
y la fuerza de la convicción de mis deseos.


¡Qué importa cuantos años tengo!
¡No quiero pensar en ello!
Pues unos dicen que ya soy viejo,
y otros que estoy en el "apogeo".
Pero no es la edad que tengo,
ni lo que la gente dice,
sino lo que mi corazón siente
y mi cerebro dicte.


Tengo los años necesarios
para gritar lo que pienso,
para hacer lo que quiero,
para reconocer hierros viejos,
rectificar caminos y atesorar éxitos.


Ahora no tienen porque decir:
¡Estás muy joven, no lo lograrás!
¡Estas muy viejo, ya no podrás!


Tengo la edad en que las cosas
se miran con mas calma,
pero con el interés de seguir creciendo.


Tengo los años en que los sueños,
se empiezan a acariciar con los dedos,
las ilusiones, se convierten en esperanza.


Tengo los años en que el amor,
a veces es una loca llamarada,
ansiosa de consumirse en el fuego
de una pasión deseada.
Y otras es un remanso de paz,
como el atardecer en la playa.


¿Qué cuantos años tengo?
No necesito con un número marcar,
pues mis anhelos alcanzados,
mis triunfos obtenidos,
las lágrimas que por el camino derramé
al ver mis ilusiones truncadas...
¡Valen mucho más que eso!


¡Qué importa si cumplo cuarenta ,
cincuenta o mas!
Pues lo que importa:
¡Es la edad que siento!


Tengo los años que necesito para vivir libre y sin miedos.
Para seguir sin temor por el sendero,
pues llevo conmigo la experiencia adquirida
y la fuerza de mis anhelos.


¿Qué cuantos años tengo?
¡Eso a quien le importa!
Tengo los años necesarios para perder el miedo
y HACER LO QUE QUIERO Y SIENTO..."


(Gràcies P.S.)

Menys mal que no sóc l'única...!!!!!

Tu també veus "mosques", "filets" que volen, floten, quan mires un espai clar i net, com el cel, o una paret blanca?


Menys mal...pensava que era jo soleta i em quedava cega, o tenia cataractes, uixxxxx

La resposta a aquesta pregunta té un nom: Humor vitri...i és normal, ho veu tothom!!! :-P

...Què mono!!!!!...

Consells a tenir en compte...per a ser una mica més feliç, cada dia ;-)

"Sigues aigua abundant, pura i cristal·lina per a qui té set d’amor, d’afecte, de força i de suport.

Sigues port… Port d’arribada d’ànimes cansades, abraçant i rebent amb amor a aquells que caminen perduts pel món, i que necesiten d’un lloc tranquil per descansar el fardell que carreguen.

Sigues també port de sortida, per a qui ha de sortir, inspirant per a portar una vida millor, amb renovades esperances.

Sigues pont… Pont que connecta la vida terrenal a l’eternitat del cel, per ser pont, comprèn, perdona i deixa que les persones passin a través de tu cap a l’amor infinit.

Sigues camí… Camí llarg, exquisit de passejar. Sigues camí que guia, i que orienta cap a la veritat als pelegrins de la vida i aquests, agraits, plantaran flors als teus peus.

Sigues estel… Estel que il·lumini gratuitament als que se t’acosten. Sigues estel guia, estel dels que naveguem per la vida i estem perduts. Sigues estel que des de dalt mostri als altres la ruta de la felicitat.

Sigues pluja… Pluja que mulla els cors secs, buits d’amor, d’esperança, de pau. La pluja és sempre esperada, perque d’ella depèn la continuïtat de tota la humanitat.

Sigues arbre… Arbre que dóna fruits per als qui tenen fam, que dóna ombra i refresca l’ardorós calor dels caminants que segueixen per la vida. Perquè ser arbre és tenir arrels sòlides i profundes, braços que s’allarguen, que s’estenen… produir flors, omplir l’ànima d’algú, ser fort i enfrontar-se als temporals.

Sigues feliç… perquè si tu ets feliç, les persones que t’envolten també ho seran."

(papa, gràcies per ser aigua, port, pont, camí, estel, pluja, arbre...<3)

Avui m'ha agradat...

...30 coses que sabem quan portem uns quants anys per aquest món... però que vull recordar i tenir molt present...

1. La vida no és justa, però tot i així és bona.

2. I és massa curta per a perdre el temps odiant algú.

3. La teva feina no et cuidarà quan estiguis malalt. Els teus amics i la teva família sí. Manté el contacte.

4. No has de guanyar cada discussió. Has d'estar d'acord en no estar d'acord.

5. Plora amb algú. Consola més que fer-ho sol.

6. Quan es tracta de xocolata, la resistència és inútil.

7. Fes les paus amb el teu passat per a poder viure plenament el present.

8. No comparis la teva vida amb la dels altres. No tens ni idea de com és en el seu interior.

9. Respira profundament. Això calma la ment.

10. Elimina tot el que no sigui útil, preciós o alegre.

11. El que no et mata, en realitat et fa més fort.

12. Quan es tracta de perseguir allò que estimes a la vida, no acceptis un "no" per resposta.

13. Encén les espelmes, fes servir els llençols bonics, posa't la llenceria cara. No la guardis per a una ocasió especial. Avui és especial.

14. Sigues excèntric ara. No esperis a ser vell per a ser-ho.

15. L'òrgan sexual més important és el cervell.

16. Ningú és responsable de la teva felicitat, només tu.

17. Emmarca qualsevol suposat "desastre" amb aquestes paraules: "D'aquí a cinc anys...això importarà??"

18. Perdona'ls-hi tot, a tots.

19. El que la gent pensi de tu, no t'incumbeix.

20. El temps ho cura gairebé tot. Dóna-li temps al temps.

21. Per més dolenta que sigui una situació, algun dia canviarà.

22. No et prenguis tan seriosament. Ninú més ho fa.

23. No qüestionis la vida. Simplement viu-la al màxim.

24. Arribar a vell és millor que l'alternativa...morir jove.

25. Surt cada dia. Les coses bones t'estan esperant per tot arreu.

26. Si juntéssim els nostres problemes i veiéssim els munts dels altres, voldríem els nostres.

27. L'enveja és una pèrdua de temps. Tu ja tens tot el que necessites.

28. No importa com et sentis: Arregla't i ves-hi.

29. Cedeix.

30. Encara que no estigui embolicada, la vida és un regal.

Avui m'ha agradat...

He après .... Que la millor aula d'aprenentatge està als peus d'una persona gran.


He après ... Que quan estàs enamorat, es nota..


He après .... Que quan només una persona em diu, "El teu somriure m'alegra el dia", m'alegra el dia.

He après .... Que ser bona persona és més important que tenir la raó.


He après .... Que mai hem de rebutjar el regal d'un nen.


He après .... Que la vida és com un rotllo de paper, mentre més s'acosta a la seva fi, més ràpid s'acaba.


He après .... Que hauríem d'estar contents de no tenir tot el que demanem.


He après .... Que els diners no compren la classe.


He après .... Que les petites coses de cada dia fan que la vida sigui espectacular.


He après .... Que sota la cuirassa més dura hi ha algú que vol ser apreciat i estimat.


He après .... Que Déu no ho va fer tot en un dia. Que em fa pensar que jo puc?.


He après .... Que ignorar la realitat no canvia la realitat.


He après .... Que quan planeges venjar-te d'algú, estàs deixant que aquesta persona et continui ferint.


He après .... Que és l'amor i no el temps el que tanca totes les ferides.
He après .... Que la forma més fàcil de créixer com a persona és envoltar-te de gent diferent de tu.


He après .... Que tots amb els que et trobes es mereixen que els rebis amb un somriure.


He après .... Que ningú és perfecte fins que t'enamores d'aquesta persona.


He après .... Que la vida és dura però jo sóc més dur.


He après .... Que les oportunitats mai es perden; algú prendrà les que deixis passar.


He après .... Que quan t'aferres a l'amargor, la felicitat se n'anirà a un altre port.


He après .... Que voldria haver-li dit al meu pare que l'estimo, una vegada més, abans que morís.


He après .... Que un somriure és una forma molt barata de millorar la presència.




He après ... Que no puc decidir com em sento, però si puc decidir que faré sobre això.


He après .... Que mentre menys temps tinc disponible, més coses he de fer!!!!

Cabo Buena Esperanza, Sud-Àfrica

Perduts ... com sempre!!!

...Aquest cop per Lisboa... ara ja és un clàssic!!!!!!

Paul Auster - Creía que mi padre era Dios...

Paul Auster convida als oients d'un programa de ràdio a que expliquessin una història real però que fos increïble. La resposta fou abrumadora: Més de quatre mil relats, dels quals Auster va seleccionar i editar-ne 180, recollits en aquest volum que m'està fent més distretes les tardes de rehabilitació...de la meva espatlla cascada. 

Històries relatades per gent de totes les edats, orígens i trajectòries vitals...històries normals i extraordinàries a la vegada, equívocs surrealistes, desgraciades coincidències, situacions on la mort se sent molt aprop, trobades miraculoses, premonicions que s'acompleixen, pesars, dolors, somnis...en un meravellós llibre.

Una història que m'ha encantat, i m'ha fet riure a soles entre la gent que em rodeja a la sala...i la vull deixar aquí per al record ;-)

 Home contra abric

"La primera i única vegada que ens vam veure fou en un bar de moda en una freda nit de novembre. Jo havia contestat a la nota que ella havia publicat a la secció d’anuncis personals: “…m’agradaria conèixer un home segur de sí mateix, entre 35 i 45 anys, un home al que li agradi passejar pel parc i xerrar en la foscor…, etc” Em va atraure l’estil senzill i musical d’aquell anunci.

Era morena, alta i prima i tenia uns trenta-tres o trenta-quatre anys. Tenia una conversa interessant i em mirava als ulls mentre parlava. Era guapa i intel·ligent i em va agradar d’immediat. No dubtava de que desitjava tornar-la a veure. I el millor de tot: Pressentia que ella no posaria cap pega en tornar a veure’m. Jo només havia de procurar no fotre la pota ni cometre cap relliscada durant la resta d’aquella trobada.

Quan ja ens preparàvem per a marxar, ella fou la primera en posar-se el seu pesat abric d’hivern. Es va col·locar la bufanda i va enfundar els seus llargs i elegants dits en uns guants de conduir. Quan va estar llesta, es va quedar dreta, esperant pacientment a que jo m’abrigués.

Vaig despenjar el meu anorak del respatller del tamboret, i, agafant-lo del coll firmement amb la mà esquerra, vaig posar el braç dret en la màniga dreta.

Amb l’abric a mig posar, vaig estirar el braç esquerre cap al darrera per a posar-lo en la màniga esquerra. Però, per alguna raó, no vaig encertar amb el forat. Vaig tornar-ho a intentar, i vaig tornar a fallar. Vaig decidir posar tot el meu esforç en aquella àrdua tasca.

Estava tan absort en el que feia que no em vaig adonar que el meu cos es començava a enroscar en una estranya torsió. Quant més em retorçava, més es retorçava el meu abric, i així la meva màniga es seguia mantenint a la mateixa distància de la meva mà neguitosa. Vaig notar com la suor m’envaïa el front. Era com si la distància entre les mànigues s’hagués escurçat durant les últimes dues hores. Jo remugava i rebufava mentre lluitava per insertar la mà, o, millor dit, per assolir la màniga.  Com havia de saber que havia caigut en les  urpes de la meva pròpia perdició? Amb tants girs, tenia les cames completament enroscades.

Ningú pot romandre dempeus al mateix temps que es contorsiona i llença cops de puny cap enrera buscant una màniga que es mou a la seva esquena. Vaig començar a perdre l’equilibri. Vaig caure a terra lentament. Allà estirat, enredat en el meu abric i cobert parcialment per ell, vaig gosar aixecar els ulls cap a la meva acompanyant. Cap dels dos va dir res. Ella no havia vist en sa vida a un home barallant-se amb el seu propi abric, i que, aquest, a més a més, acabés derribant-lo després de la lluita."

Mel Singer (Denver, Colorado)

Avui m'ha agradat...

"MAKE ME FEEL BETTER

El sabor dels teus petons. Una bona conversa. Fluir. respirar fons. La calidesa de l'amistat de debò. Equivocar-me i saber rectificar. Tocar-te. Aconseguir gaudir del present. Saber perdonar. Un bany al mar. Sentir-me minúscul en la immensitat. Fer-me gegant en les teves carícies. Dormir al desert. Canalitzar la por. Riure fins a plorar. La llum i la foscor. Viatjar sense dia de tornada. Tornar a casa i... què hi dius, ens aparellem de nou?"

És el lema de la nova temporadade les botigues...

Avui m'ha agradat...

"Cometí errores...

Lloré por quién no debía, y reí con falsas amistades.

Perdoné demasiado.

Callé te quieros por miedo y verdades por no hacer daño.

He abrazado a la persona que pensé que nunca me haría mal y me he dado cuenta de que esa persona no se merecía ni el roce.

Descubrí que el paraíso puede encontrarse en el tacto de una piel, y que los besos pueden hacerte volar.

Disfruté de pequeños detalles, y aprendí poco a poco en qué consiste la vida. 

Y el secreto de todo, está en no arrepentirse de nada..."

(Pensamientos y sentimientos)

Dia especial i fantàstic :-)))))))))))

Primera impressió, ens acabem de trobar però hem rigut ja tant de temps juntes que no ens fem estranyes

Sense ulleres......uuuupppssss!!! Amb ulleres!!!!!!

Confidències, relax i bones vibracions abans de dinar...

 La pedra de la salut...gràcies Montse!!!!!!!!!!!!! La Cris ja l'ha batejat!!!

No fotosssss!!! Amb aquests pèls!!!!!!!!!!!!!

 Mmmmmmmmmmmm....quin dinar tan especial, i el lloc i la companyia!!! 

Las almejillas!!!!!!!!!!! I el calentorro!!!!!! Sílvia!!!!!!!!!!!

El veí de taula ens tira la foto, sempre escoltava, i mirava!!!!! Una mica més i se'n asseu sobre

Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu que bo el coulant amb gelat de vainilla................. en demanem dos i ens els partim......els mitxelins!!!!!

 Tant de riure necessitarem un orinal!!!!!!!!!! jejejeje

 Complicitat i sensacions molt bones

 Ufffff tantes birres...........i vi...........i gin-tònics!!!!!!!!!

"Hi ha vegades que no saps ni com ni perquè, igual és casualitat, o millor dit sort, que et creues amb persones que en un sol dia, et donen vida, rialles, bones sensacions, bons moments, et fan oblidar de les teves històries, dels teus problemes..............en poques paraules et fan sentir bé.

Avui ha estat un dia d'aquests .......

Gràcies Princeses, per ser com sou.♥ ♥ ♥"  (Paraules de la Sílvia P., i compartides per totes, Montse F, Cristina N., i jo).