El virus de la tristesa - Jordi Cabré

Acabo de llegir fa uns dies aquesta novel·la del Jordi Cabré, premi del lector de l'Odissea de fa uns anys amb la pregària del diable, és la història d'un complot contra el franquisme en el començament de la dictadura, molt ben lligada i documentada, m'ha agradat moltíssim el fil argumental des dels nostres dies, quan l'Antoni és nomenat President de la Generalitat de Catalunya i mor el seu pare. Ens farà falta conèixer aquest (Antònio) i la seva lluita per la llibertat, que ens anirà desvetllant tota la veritat... Una història deliciosa, dolça i romàntica, dura també a voltes, que ens mostra la cara bruta del poder, les misèries dels més poderosos, i la indiferència davant del passat dels més joves, en aquest cas el fill de l'Antoni, encara que a través d'ell es descobriran tots els secrets del passat del seu avi...

Així dóna gust llegir!

Nou vídeo LNB

Per fi ha sortit el vídeo!!!

Sí que li portaré la carta al pare noel síiiiiii !!!

Bé, passo de nadals i sants-esteves, no m'agraden aquestes dates i faig vida normal els dies que puc i que passin ràpid els dies que no puc, però aquest any sí que li porto la carta al pare noel i m'assec a la falda i li explico com m'he portat aquest any... i el que faci falta.......!!!!!!


(PS: Aquests homes existeixen? Algú n'ha vist mai cap, així, pel carrer????)

Diego el Cigala i Bebo Valdés

L'estiu del 2003, la nit que vaig descobrir "Lágrimas negras" vaig estar amb els pèls de punta tota la nit, i mira que feia calor...

Bolas & Tito perpetrant La Grange-ZZ Top

Ohhh germans, ja sé que el tenim penjat en 70 llocs diferents però no m'he pogut resistir a tenir a la vista aquest gran moment rock&roll !!!!
No patiu que no es veu bé i la gent no ens coneix...jejeje

Un home a les fosques, Paul Auster

L'August Brill és un home de 72 anys que té la mobilitat reduïda, i quan l'insomni el té tota la nit despert s'inventa històries per intentar no pensar en les coses tristes de la seva vida, com la mort de la seva dona, la separació de la seva filla i l'assassinat de la parella de la seva néta. Una d'aquestes històries inventades és una guerra civil als Estats Units, que va desenvolupant al llarg d'una sola nit. El protagonista de la història que s'ha inventat es troba immers en una guerra de cop i volta, en un món totalment diferent al que havia viscut fins ara. Una història molt crua, intrigant i plena d'emoció, m'ha agradat moltíssim com tots els Auster. L'he llegit en una tarda avorrida de diumenge.

Més llibres...

Aquesta és una història d'aquelles que vas llegint i assaborint cada pàgina, està impecablement descrita la vida quotidiana en la Pèrsia del segle XVII, en la ciutat d'Isfahan la gent viu principalment de l'artesania, teixint catifes de seda per als shas i la gent que està en bona posició. La protagonista de la història ha de fugir cap a Isfahan amb la seva mare i deixar la seva aldea després de la mort del seu pare. Són recollides per un oncle de la ciutat, Gostaham, que té una posició gràcies al seu taller de catifes, però la vida de les dues dones no serà gens fàcil...Sense diners ni dot per casar la filla, la seva situació es va complicant quan la relació amb la dona del Gostaham es torna insuportable...Una novel·la plena de tendresa i emoció, i d'una descripció dels costums de l'època molt minuciosa (vestits, menjar, normes socials, relació entre homes-dones, ..)
Molt recomenable!!

I més...

Ohhhhhhhh Una altra que m'ha fascinat!!! Un arquitecte que ronda la cinquantena, amb una vida que segurament molta gent li enveja: Prestigi professional, diners, viatges amunt i avall... Però viu en una vida de mentida, amb una relació de parella nefasta...

La notícia de la mort de l'Anouk, la mare del seu millor amic d'infantesa i el seu amor secret, farà que tot el seu món trontolli. En un viatge per a recordar el seu passat coneixerà la Kate, a partir d'aquí es replantejarà la seva vida i tot donarà un gir radical...

Més de llibres

Vinga va, parlo de la meva lectura que ja està bé de tanta tonteria... En aquesta història s'entrecreuen quatre personatges amb una vida miserable, un taxista vidu i deprimit des de la mort de la seva dona, un metge pobre d'esperit i covard que no s'atreveix a enfrontar-se als problemes de la seva existència, una prostituta africana preciosa que ja es conforma amb la seva vida grisa i que està lligada de per vida a un proxeneta molt violent, una vella científica amargada i alcoholitzada.. Aniran esdevenint una sèrie de fets casuals en la nit madrilenya, que els lligaran per sempre. Una novel·la esperpèntica en molts moments, plena d'emoció i humor, jo us la recomano.

Cap de setmana de festa al Cim...(on si no?)

Aquest cap de setmana hem celebrat l'aniversari de la Griselda, com sempre tota la penya junta amb moltes ganes de passar-ho bé, bones vibracions!!!!

PD: (Ara que m'ho miro ja amb les neurones més o menys recuperades, és dimarts a la nit...una mica desmadrats oi??)

Més Lax... (cada dia més potents)

QUINA NITTTTTTTTTTTTT!!!!!!

La Sala, Igualada, 29 de novembre

El vídeo no té gaire qualitat, (el vaig fer jo), però es capta l'essència del moment-rock en estat pur ummmmmm que guapo!!! (toca'm els ous Maria, veuràs quina alegriaaaaaaaaaaaaaa)
A més va pujant de to l'actuació del Salva que ara ja venero!, (quin puntàs a Jim Morrison, com me'l recorda, cada dia mésssss!!)

Festa a la Masia...

Gerard Quintana

Voldria aprendre a decidir
a no dir no mai més quan vull dir un si
Voldria aprendre a caminar
un pas darrera un altre pas...
Voldria aprendre a construïr
cada moment que sé que et fa feliç
Voldria aprendre a rebutjar
allò que tinc i no he necessitat

Estripar les lleis que no hem triat
Ajuntar les mans per arribar
No costaria tant fer junts un pas
Endavant, endavant...

Voldria aprendre a resistir
cada neguit que no depèn de mi
Voldria aprendre a despertar
abans que el tren no passi de llarg...

Esborrar la por dels vençuts
Dibuixar el futur sense orgull
No costaria tant fer junts un pas
Endavant, endavant...

Per seguir, per no oblidar
Per seguir junts caminant
Per volar més enllà
Per tornar a començar...

Tros d'home.. Jon Bon Jovi

Després de veure la devoció de molts dels meus amics, sobretot per la Cuccinotta i la Belucci, a mi també m'han agafat ganes de manifestar els meus gustos en el sector masculí i de passada tenir a la vista un TROS D'HOME com aquest.. No la poso més gran (la foto) perque no en sé, que no veieu quins abdominals!! Si s'hi pot ratllar formatge...jeje

FLIPANT!!!

Acostumo a connectar-me al foro "enfemenino", aquí trobes solucions a tots els problemes lleus de salut de la dona, i també he trobat moltes solucions per temes estètics i de cura de la pell, entre moltíssimes altres coses. Però fa uns dies, vaig quedar totalment flipada quan em vaig trobar el que vull compartir, per casualitat... Hi ha molta gent adulta que és adicta als bolquers, porten bolquers per gust i com una opció personal, inclús n'hi ha un que pregunta si algú sap alguna manera de perdre el control dels esfínters de manera natural.... També hi ha una noia que diu que li encanta fer-lo servir en públic, sobretot a les discos (aquesta deu tenir problemes per lligar suposo...)

NO ÉS FLIPANT??? Em pensava que ho havia sentit gairebé tot...

Aquí teniu l'enllaç:

http://foro.enfemenino.com/forum/psycho1/__f3753_r113675_psycho1-A-mi-tambien-me-gusta-usar-panales.html

Més Lax: Que boig el món...!!!

Un dels temes que vam gaudir en directe a la presentació del seu nou disc, a l'Espai Movistar de BCN el divendres passat: GUAIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

La part bona: Toooooooota la llarga nit..
La part dolenta:La foto del radar al tornar cap a casa..

Canvi de vistes, 2003-2008

Com ha canviat la vista des de la terrassa de casa, abans i després del pas de l'Ave...Fins i tot la meva planta està mig morta...Esperem que tot sigui a fi de bé...!

El palau de la lluna, Paul Auster

Si encara no estimes l'obra d'Auster, és hora de que llegeixis aquest llibre!

Avui estic com orfe, és la sensació que t'atrapa quan acabes un llibre que t'ha agradat molt i no vols que s'acabi mai...

El protagonista, M.S.Fogg és el narrador d'aquesta història de la seva pròpia vida, des de l'adolescència fins ben entrada la maduresa, amb l'estil propi d'Auster, autor de culte americà.

És una passada com t'arrossega la poesia i la humanitat de la història i els seus personatges, és fàcil identificar-te en la desesperació d'una persona que ho ha perdut tot fins arribar a la indigència, i és emocionant i t'enganxa la història sobre la forma en que se'n surt.

Mai m'ha decebut cap de les seves obres, però aquesta és una de les millors novel.les que he llegit mai, incloses les seves. Està ja entre les meves favorites sens dubte!! Sobretot m'apassiona la manera que té l'autor d'enganxar una història dins d'una altra, fent que cada 40-50 pàgines el lllibre doni un tomb brutal..

La imaginació de l'autor i la seva facilitat per lligar històries i personatges diferents sempre m'ha sorprès, i la creació d'un personatge com l'Effing, un vell paralític sense cap esperança per la vida, però que té la capacitat de sorprendre en totes les seves accions, demostra que no tot està sempre perdut!

El recomano!!

Altres novel·les d'Auster que m'han fascinat: Trilogia de Nova York, Leviatán, La nit de l'oracle, Bogeries de Brooklyn...

John Acquaviva

Privilège, Eivissa, juny del 2006

El vaig descobrir per casualitat al Privilège d'Eivissa, una sessió de música electrònica, sí, matxacona per molts, però també elegant i magnètica.

Una bici estàtica, el meu reproductor de mp3 amb aquesta música (indispensable a tot volum), i no puc parar de fer kilòmetresssssssss......!!!
Ja veieu, per gustos els colors..

Us trobo a faltar, buaaaaaaa!!!

Marxa de torxes, 10 de setembre

El meu petit follet
Els follets fent pinya

La marxa

Per fi tornem al Temple!!

Aquesta setmana per fi tornarem a riure, a menjar pastetes mentre prenem el te, a fer uns cigarrets mentre parlem de tot, a trobar-nos gordes, a prometre que farem dieta, a assajar i assajar, a aprendre dansa, a estimar-la, a relaxar-nos, a menjar-nos l'olla amb les coreografies, a fer abdominals, a vestir-nos com a princeses i a sentir-nos les reines de Saba...

Ja era hora!!!!

Nefer Dansa Oriental - El Templo de Hatsepshut

C/ Torrelles de Foix, 21 - VILA

605459783-605249827 - nefershu@hotmail.com

Tor, tretze cases i tres morts, Carles Porta

Quan a Carles Porta li van proposar des del programa "30 minuts" de TV3 on treballa, fer un reportatge sobre el cas de Tor, mai va pensar que hi perillava inclús la seva vida.

Junt amb el llibre hi ha un DVD amb el "30 minuts" que finalment en va resultar de mesos de treball, però la història de la producció d'aquest programa és surrealista totalment.

Peripècies diverses que deixen curta una novel·la de ficció, personatges frikis que semblen inventats per una ment perversa, morts sense aclarir i organitzacions mafioses diverses dignes d'una pel·lícula de Scorsese, tot això a la Catalunya actual i tot completament real. Per flipar.

Persèpolis, Marjane Satrapi

Els pares de la Marjane són de classe alta, tenen estudis universitaris, ideologia progressista, escolten Pink Floyd i Dire Straits, fan festes amb els amics, els hi agrada veure bons vins...però això és l'Iran el 1979.

Quan té lloc la revolució islàmica i es posa fi a la força al regnat del Sha de pèrsia, la Marjane té deu anys i des de la seva perspectva infantil és testimoni del canvi social i polític tan brutal del règim del seu país.

Els seus pares, davant el panorama desolador del país, decideixen treure-la d'aquest i se'n va a estudiar a Europa. Allà passa la seva adolescència; el seu caràcter rebel li porta problemes. En el seu retorn a l'Iran ens descriu els problemes d'adaptació a una societat islàmica, però en el fons la seva terra i de la seva família.

En format de còmic, autobiogràfic, és de lectura tendre i apassionant; molt interessant per aprendre a obrir la ment davant les societats tan diferents de la nostra, cosa que a vegades ens costa tant..

Cosmofobia, Lucía Etxebarria

Una de les més grans escriptores d'aquest país dels últims anys, segons la meva opinió. Mai cap novel·la seva m'ha deixat indiferent. Després de l'excel·lent "De todo lo visible y los invisible" i "Beatriz y los cuerpos celestes", m'he comprat aquesta segura de que no em decebria. I realment ha estat així; és una història d'entramats de relacions humanes, sobre gent que viu al barri de Lavapiés, un barri mestís en el Madrid actual. N'adjunto una crítica que he trobat que la descriu perfectament:

"Si no tienes clichés preconcebidos, y eres capaz de meterte a ligar en un bar de negros del barrio más peligroso de Madrid, o llevar a tu hija a jugar a un parque donde sólo acudan niños de la tutela social, disfrutarás adentrándote en este libro, al que se le sale la vida y la modernidad por las cuatro esquinas.Mezcla de historias de amor que se entretejen entre ellas, de estilos soberbiamente captados de la calle, igual que los variopintos personajes de un barrio caracterizado por la inmigración y la diversidad.Como en todas sus obras, dominio espléndido del lenguaje y, lo que más me atrapa de esta autora, todo el corazón volcado en cada historia.Añadido: Según el resumen literario del año 2007 del prestigioso semanario francés Le Point, COSMOFOBIA ES UNA DE LAS 20 MEJORES NOVELAS DEL AÑO. Enhorabuena Lucía" by Irela

I més... Villa Diamante, Boris Izaguirre

Quan va ser declarada aquesta obra finalista del Premi Planeta 2007, vaig decidir donar-li un vot de confiança al Boris Izaguirre com a escriptor, tenia molta curiositat de què podia posar aquest home en un novel·la de 490 pàgines.. La veritat és que vaig enganxar i m'he quedat bocabadada, la història de dues famílies unides per la tragèdia, dues germanes, Ana Elisa i Irene, que es queden sense pares i són acollides per una altra família, molt influent políticament i social; històries d'odis i enveges, traicions i amors impossibles, amb el rerefons de la història de Veneçuela des dels anys quaranta fins ara. Uns personatges perfectament creats, et submergeixen totalment en la vida i els costums de l'alta societat veneçolana de meitat del segle XX, i narrat amb molta elegància, m'ha deixat fascinada.. Olé Boris.

I més d'estiu...Quisiera que alguien me esperara en algún lugar

"Vull que sigui fàcil de llegir allò que m'ha costat tant d'escriure".

En la mateixa entrevista on vaig conèixer aquesta autora, Anna Gavaldà, un boom en la literatura francesa dels últims anys, vaig flipar amb la seva teoria de la taronja: "Si ens imaginem que el món és una taronja, només l'espai de la petita etiqueta que porta és la gent que menja cada dia i sap llegir; i una desena part d'aquesta etiqueta és la gent que a més a més estima i és corresposta". Davant d'aquest panorama vaig decidir empassar-me aquest recull de relats que va ser la seva presentació mundial a final dels anys 90. Un món de sensacions, sentiments que a vegades costa tant de descriure en paraules, ella ho fa magistralment. Una història sobre un mòbil que sona en el moment menys oportú, o un embaràs, o l'enamorament d'un rocker curtit, o uns joves de l'alta societat que es pensen que són immunes a tot... Val la pena no perdre-se-la. Més endavant al 2004 es va publicar "Juntos, nada más", història que ha estat portada al cinema i molt valorada per la crítica.

Ara acaba de publicar "el consol", que ja és el llibre més venut a França amb diferència. Jo ja el tinc...

Més lectures d'estiu, El Joc de l'Àngel

Què dir-vos d'aquesta novel·la? Publicitat, no n'hi faré perquè no en necessita, decep molt quan has llegit L'ombra del vent, Marina... Una lectura per passar l'estona però bastant fluixa i amb un final molt decepcionant.. Us la podeu estalviar.

Les + ideals...

The Pinker Tones

Agradable sorpresa de FM, va ser el dia 31 a la nit, bé, el dia 1 de matinada millor...

Activitats estiuenques

Fer el tontu
Llegir a la platja

Aquí teniu una mostra de les meves activitats de vacances, que m'han omplert el 90% del temps.